Amb una gota d’aigua acostumo a veure el vas ple, sóc optimista gairebé de professió i, per tant, fins ahir vaig defensar en Gallego a capa i espasa; ben cregut que estàvem en un simple solc del camí, del que en podíem sortir per poc que tinguéssim un pèl de sort. Però el partit d’ahir m’ha fet adonar que justament la sort, molta, és la que encara manté Gallego viu. No juguem a res, no transmetem res.
Em penso que és sort que al camp de l’Eibar guanyéssim, que al partit de l’Europa League els jugadors decidissin trencar l’esquema de joc a la segona part i fessin un pas endavant, que a la lligueta ens toquessin tres equips simpàtics… …vaja, que si algú ha posat un ciri a algun sant potser que vagi donant les gràcies.
I per no renunciar a guanyar l’Europa League, la Copa del Rei, i a quedar entre els tres primers de la lliga, cosa encara totalment factible, cal jugar a futbol, aquell joc on l’objectiu és posar la pilota dins la porteria rival. I amb en Gallego, la disposició dels jugadors està feta mirant la nostra porteria. Tots els controls orientats són cap enrere, més del 90% de les passades que fem són en horitzontal. Quan té la pilota el nostre porter es desespera perquè no sap a qui passar-li ni a on, si allà on ningú arribarà perquè no sortim corrent o als dos escuders que algú fa que es col·loquin al llindar de l’àrea petita. També és un misteri saber perquè un córner a favor té més números que arribi al nostre porter que rematat per algun dels nostres davanters.
Només cal saber una mica de matemàtiques per entendre que si fem 400 passades en horitzontal en podem errar un 0,4%, que ve a ser una, i ser una contra letal. Només cal saber que si tan sols xutem un parell de cops, és difícil que tinguem un encert del 50% per marcar un gol, a banda que la manca de pràctica esdevé una llosa pels següents xuts. Només cal saber que si quan agafa la pilota el nostre porter, els jugadors no corren endavant, els rivals tampoc corren, i si aleshores passem la pilota dins l’àrea petita, estem regalant 100 metres de terreny a l’equip contrari.
Equip contrari, per cert, que està encantat de veure 400 passades horitzontals, que està feliç quan veu que sense fer res estalvia una centrada a cada córner, que li encanta començar a pressionar a la nostra àrea petita.
I aleshores, analitzo individualment els nostres jugadors i penso, carai!, no som pas un mal equip! Individualment no tenen res a envejar a ningú, però és clar, al millor jugador el pots tenallar amb un sistema de joc incoherent. Que no l’entenen, he sentit a dir? Doncs si no és senzill d’entendre (2 mesos duem ja d’explicació) no és un bon sistema de joc, deixem-nos de punyetes.
Doncs res, que cal canviar la dinàmica de joc i això només ho podem fer canviant l’entrenador o que aquest canviï la seva manera de fer. Les rodes de premsa fan que sigui impossible concebre esperances de que ell canviï res. Aleshores… …res, que al final acabo dient el mateix que molts altres, però jo necessito dir-ho amb aquesta argumentació, perquè em sap molt greu demanar el cap de ningú.
Amb el nou entrenador ja tindria un gota per veure el vas a vessar i pensar del cert que guanyarem Europa League i Copa del Rei i que quedarem entre els tres primers a la Lliga.
Doncs això, que em perdoni el fill d’Urà i Gea, que no és precisament en Gallego.
Pirata Kapdetrò