Damaged people are dangerous. They know they can survive.
Josephine Hart (Damage)
Una part de la màgia de les competicions europees des que es crearen, tot i que amb el maleït futbol modern cada vegada sembla ser menys freqüent, era aquella arèola educativa que regalava a petits i no tan joves: descobrir noms i llocs desconeguts i llunyans, tal volta com una novel·la d’en Salgari.
Ràzgrad.
L’actual ubicació d’Abritus on, per primera vegada, un emperador romà, Deci, moria en batalla contra un exèrcit estranger. Donada les circumstàncies, podem afirmar que el carro d’or s’enfonsà amb en Gallego; i, ves-te’n Anton que el que es queda ja es compon: avui tenim l’estrena europea d’en Machín en blanc-i-blau.
Si seguim aprenent amb la lliçó d’història: esperen ésser com els àvars, aquells nòmades rodamons, que en el 586 varen destruir la ciutat i fem-nos al Ludogorets Arena amb el botí de les àligues de Ràzgrad.
En la presentació, òbviament, afirmà que si volem que l’espectacle continuï ens hem de centrar en la liga… però que, després de 12 anys, no podem llençar per la borda el somni europeu! Permeteu-me que insisteixi en una idea: si cal abandonar una de les tres competicions, aquesta hauria de ser la copa; com afirma el pirata James John Allison, per ser l’any vinent a la Champions només ens cal guanyar enguany la UEL. I, sense voler fer-nos trampes al solitari, res donaria més ales al conjunt perico que guanyar avui per afrontar la casolana final front el Llevant.
Si fèssim l’ascensió fins al cim de Mussala ens trobaríem en la millor atalaia búlgara per a poder contemplar l’actual situació de la pericada: un club enfonsat a la classificació lliguera però que, tot i perdre en l’estrena del nou almirall, va fer un canvi d’imatge que permet tornar a hostatjar esperances; per això, tal vegada veuríem la llegendària plata del vaixell enfonsat al llac de Srèbarna i, sense estar demanant la Lluna, podríem fer-nos amb el botí: variar el rumb i anar fins a port… fins el port de Gdańsk.
Davant tindrem a un rival que, com la resta dels rivals del grup, ja ha jugat la màxima competició continental -a diferència nostra-; però, ells poden tenir el somni de grandesa d’uns nou rics, nosaltres encara hem d’acabar una europea simfonia inacabada… i estem determinats, com un poble avesat a haver de canviar la seva història, a compondre-la. Estem escrivint la història d’un nou rècord europeu i, com es pinta en blanc-i-blau, poc es parla, però nosaltres sabem que podem engrandir-lo encara més. Hem sobreviscut a moltes ferides; ara és moment d’anar a cercar la victòria.
Nec temere, nec timide! Aur, aur, pericos!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: el fet de jugar fora de casa potser permetrà obviar que tornarem a tenir guerra de banderes a les nostres graderies oberta per un comunicat que es posiciona en no voler posicionar-se.