Don’t stop at the top
Touch the sky before you drop
Herman Rarebell / Klaus Meine / Rudolf Schenker
En 1967, els Rolling Stones oferiren dos concerts a Varsòvia; més enllà d’alguns disturbis -no pas violència- als carrers (bàsicament per manca d’entrades)-, el més destacable fou el fet que, degut a diferències de voltatge, Their Satanic Majesties hagueren de tocar amb l’equip de Czerwono-Czarni, una banda de rock de… Gdańsk! Aquell 1967, la Copa de Fires fou guanyada pel Dinamo de Zagreb enfront d’un Leeds que li guanyaria la final l’any següent al Ferencváros, qui l’havia guanyada l’any seixanta-cinc contra la Juve (qui tornaria a perdre la final de l’última edició, l’any setanta-u, contra el Leeds. No us agradaria que algú, algun dia, escrigués un article sobre futbol europeu i aparegués reiteradament el nom del RCDE? Si és així, ets dels nostres… Dels que creiem que després d’haver hagut d’esperar, tot travessant el desert, 12 anys per a tornar a Europa, no pot ésser ara el moment de llençar-ho tot per la borda quan de vèncer avui dijous contra el Ludogorets seríem virtualment classificats i quasi no caldria pensar-hi en la UEL fins febrer… Més que llençar per la borda la UEL, caldria passar per la quilla tothom qui ho hagi suggerit!
Bulgaria pot ésser més coneguda per les nostres contrades per aquella selecció de concentracions-orgia que acabà quarta al mundial dels EUA’94 o pels rècords mundials en salt d’alçada de la Sefka Kostadínova; però molta gent deu desconèixer que l’alfabet ciríl·lic, posterior al glagolític, seria creat al que avui en dia es Bulgària per Climent d’Ohrid, deixeble de Ciril de Tessalònica. I per què us dic això? Perquè és hora de continuar escrivint la nostra història; una història, com totes, plenes de clarobscurs, i que, tal volta algun dia caldrà netejar certes taques, però que, ara per ara, ha de continuar tractant de finalitzar la inacabada simfonia europea.
L’hora és greu, lluitem per fer-la gloriosa. Cadascú al seu lloc, fent la seva feina per tornar a veure una victòria a casa que ens ha de permetre besllumar la llum d’una nova albada. Hi ha equip, hi ha míster amb una idea i hi ha una afició assedegada d’alegries; així que regalem-nos una búlgara martenitsa que ens anuncïi l’arribada de la primavera que ens ha de reviscolar.
De la persecució que patiren els melenuts rockers a Bulgària, a l’acceptació de l’Ostrock a la RDA i l’admiració social que hi havia rere el Teló d’Acer pel rock com a clau per als vents de canvi, cal remarcar una idea: passi el que passi hem de seguir vius rockin’ in the free world.
Nec temere, nec timide! Aur, aur, pericos!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts