And therefore never send to know for whom the bell tolls; It tolls for thee…
John Donne
L’estol de PiratesRCDE solca camí de la conca pannònica seguint l’armada dels colors de l’Almirall Roger de Llúria. Tot viatjant cap a la terra dels magiars m’hagués agradat encetar aquesta entrega de la Ruta a Gdańsk més o menys així:
Hi ha herois que no vencen la bèstia ni salven la pàtria, però esdevenen referents; hi ha campions que no guanyaren el títol en joc, com el wunderteam del trenta, l’Aranycsapat magiar del 54, el totaalvoetbal de la taronja mecànica holandesa els 74 i 78 o la seleção verde-amarela del 82 o els pericos blanc-i-blaus amb la UEFA del 88 i el 2007.
Però, ara per ara, els ànims són una mica enfonsats. Anit, en la roda de premsa, el comodoro Machín deia que pagaria per guanyar diumenge Osasuna més que no pas aconseguir la victòria al Groupama Arena (quina llàstima que hagi passat el temps dels camps amb noms com el Albert Flórián Stadion). Quan ho ha dit, la pericada hem pensat en la possibilitat de fer un crowdfunding; però per molt que el futbol modern dansi, quasi exclusivament, al son dels diners, no seria pas la solució.
Tal volta, no ho seria, perquè fins i tot la grada perica compra la (quasi) gregueria que l’any vinent alternaríem els partits de Champions amb la segona divisió; i sí, possiblement som l’únic equip capaç d’aconseguir-ho. Tanta olor a mort seguim fent? Toquen a morts ja les campanes?
Per qui toquen les campanes? Tragèdies al futbol ho són la de Superga de il Grande Torino i la de Munich dels Busby Babes… En aquesta hora greu cal pensar a trobar la nostra sólarsteinn, la pedra solar que permetia als víkings navegar fins i tot quan no es veia el Sol, gràcies als seus atributs polaritzadors com també tenen, per exemple, les abelles. Així que alcem el vol de terra i anem a cercar el nostre jardí ple de flors, libem de les blanques flors de la pomera de les Hespèrides i assolim, per fi, la nostra immortalitat futbolísitica.
Sí, diumenge vinent cal desfer-se de l’únic equip amb nom èuscar de la lliga, i jo posats, fer-nos amb llur significat (vigor); però això no ens ha de desviar del nostre objectiu de fer cada vegada més gran el rècord d’imbatibilitat europeu. Guanyem les àguiles verdes de la capital de les tres ciutats. Ells poden tenir a les seves vitrines una copa de Fires,una Mitropa i una Challenge, així com subcamionat de Recopa i de ciutats en fires; però nosaltres som la Meravellosa minoria disposada a volar i aconseguir la Lluna.
I si parlem de passat gloriós, ells només eren els Hétmagyar (els set magiars) i nosaltres teníem els 9 barons de la fama. Enardim-nos i vencem.
I aquest és el moment de fer cas al Nobel W. Churchill: No serveix de res dir «Ho estem fent el millor possible». Has de fer el que calgui per a tenir èxit.
Endavant Espanyol, que la música del gol ens guiï fins la victòria.
Nec temere, nec timide! Aur, aur, pericos!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: Sí, conscientment, he repetit les tres últimes frases del text del partit de la primera volta, perquè, citant novament el president i premi Nobel de Literatura We shall never surrender!