I hold… that a man should strive to the uttermost for his life’s set prize.*
Robert Browning
La navegació des de qualssevol dels vaixells de la flota perica és, ara per ara, més complicada que la supervivència en l’Expedició Imperial Transantàrtica (la de de l’Endurance de Shackleton entre el 1914 i el 1916). No hi ha temps per contemplar el llunyedar des de les amures, tot és una lluita constant contra una quasi tempesta perfecta.
I així, amb nostranau fent aigües, et trobes que has d’escriure una nova entrada en aquesta bitàcola de la Ruta a Gdańsk. I et planteges si seguir xerrant de l’estat crític (o potser trobaràs ganes de fer-ho abans de l’enfrontament contra els bètics), o potser parlar de l’Spartak de Moscou -com a equip del poble mentre el CSKA ho era dels membres de l’Exèrcit Roig-, o de la sanció a l’esport rus per dopatge generalitzat, o, tal volta, mentre et prens un tornavís deixar volar la imaginació amb el desig de seguir ampliant el nostre inabastable rècord europeu.
Sigui com vulgui, encara dubto si considerar el partit contra l’equip moscovita com un oasi o com un miratge en meitat del nostre actual desert. En un desert blanc, aixecada damunt del permafrost, a la Sibèria hi ha la ciutat d’Oimiakon que reclama ser la població habitada més freda del món (la menor temperatura mai registrada fou a l’antàrtica Estació Vostok); el seu nom, en iakut, significa “aigua líquida” (aigua que no es congela!) perquè a prop hi brollen aigües termals… Ja hem trobat la metàfora, novament: podríem sortir de la situació glaçada que ens trobem actualment i d’on sembla que no hi ha salvació i sobreviure, i aquesta UEL ens ha de servir per veure que hem de lliutar per corporificar el miracle.
Quan vàrem conèixer el resultat del sorteig de grups, tothom considerà que l’equip més perillós era el CSKA. Ja podem veure els resultats. Ara per ara, poca gent confia en sortir del nostre pou, però és possible mentre no sigui impossible. Els pericos som boleitxnicks (com s’anomenen als aficionats al futbol en rus i significa “malalt pel seu equip”) i, com a malalts, el nostre estat de salut (físic i mental) millora quan l’equip guanya, així que ara toca guanyar i fer un 5 de cinc en els propers partits (de qualsevol competició).
Ningú a Europa, ara fa un segle, hagués donat un duro per la salvació de la tripulació de l’Endurance. I es van salvar tots els integrants de l’expedició; ara, la pericada caldrà que siguem com qui va respondre a l’anunci per a reclutar la tripulació per a l’expedició de l’Endurance:
Es busquen homes: Per a viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de soscor completa, perill constant, retorn segur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit.
Nec temere, nec timide! Aur, aur, pericos!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: I a esperar el sorteig a Nyon… I a preparar-nos per véncer, com sigui, la batalla del diumenge contra els bètics.
* Mantinc que s’ha de lluitar fins el límit per allò que hom es proposa a la vida.