Quan a principi de setmana preparava l’entrada per a la Ruta a Gdańsk, una nova decepció: només havíeu de no perdre, mantenir el rècord i seguir sumant a Europa per a poder arribar a aquesta final anticipada de lliga amb un mínim d’optimisme… però, sembla que hem de resignar-nos a viure’l com una entelèquia. Com us deia, mentre cercava la inspiració navegant les converses entre les amures del vaixell, esperava poder circumscriure aquesta entrada contra el rival verd-i-blanc sota l’epígraf La única lucha que se pierde es la que se abandona; però si us sóc sincer, crec que les ganes d’escriure res vaguen per l’espai sideral com la Ia Discovery 1 de 2001: A Space Odyssey.
Potser aquest desafecte vers l’actual versió del RCDE és produïda perl fet de conviure amb una directiva que viu en un univers paral·lel distòpic, una plantilla que es pensa Khalid bin Bargash i, malauradament i òbviament, fracassa tot pensant que pot guanyar la guerra anglozanzibaresa (la més curta de la història, menys d’una hora!), i un entrenador que se sent a la Vall de la Mort decidint quina ha d’ésser l’acció de l’exèrcit britànic a la batalla de Balaklava (i ara llegeix Tennyson, ara llegeix Kipling) i del dubte no surt.
Vista la situació, potser cal canviar la cita necessària d’Ernesto Guevara de la Serna: en el passadís d’accés al camp es podria escriure:
Si avanzo, seguidme; si me detengo, empujadme; si retrocedo, matadme.
i que a l’altre extrem es veiés la imatge d’Schwarzenegger com a T-800 i una llumeta vermella titil·lant que anés ballant entre les files dels jugadors pericos.
De la pericada no cal que digui res: com d’habitud, serà allà on ha d’ésser.
Endavant Força Màgic Espanyol!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts