.
Només resta una partit per acabar la primera volta, però quin partit!
Acabem de passar el solstici d’hivern, és a dir, caminem vers la llum que ha de fer brotar la vida i, novament, perquè la fe perica és inquebrantable, tornem a ésser a les Termòpiles per acabar vencent a les batalles de Salamina i Platees: per molt que el no-res (en forma de descens) vingui a conquerir-nos, seguirem tossudament alçats lluint els colors de l’almirall Roger de Llúria.
Des d’aquesta bitàcola vam creure en la decisió que l’home per guiar el nostre destí era en David Gallego, vam acabar demanant el seu cap; vam creure que el comodor Machín seria el nostre home, i vam entendre que calia el seu cap… Ara, sense els recels inicials que en Willow podia tenir vers en Madmardigan per a salvar Elora Danan de Bavmorda -evitem metàfores d’Star Wars per evitar filtracions-, creurem en l’sportinguista Aberlardo per a dur les nostra flota a bon port.
Som els que sabem que ho tenim tot perdut, per això perquè ningú compta amb nosaltres… ara és l’hora: entrenador nou (amb passat culerdo), tornem a ésser cuer contra líder (aquell orgasmàtic Delapeñazo fou la primera vegada que el cuer guanyava el lider), vigília de la cavalcada de reis… O hi creiem nosaltres o no ho farà ningú; així que: RCDE ens ensortirem!
Tot veient la fotografia del dia hom pot pensar que la cordialitat entre institucions és tan gran que els entrenadors s’han intercanviat les samarretes per a la fotografia; però no, El Pitu Abelardo serà l’encarregat de dir Llàtzer, aixeca’t i camina. Un tipus que com a bon asturià vol “equips revolucionaris, de lluitar tots plegats”. Puxa Astúries! Organitzarem una bona espicha per celebrar la permanència (i ja parlarem de Gdańsk!).
Si volen els nostres cossos, les nostres ànimes, les nostres armes: Molōn labe! Que vinguin a buscar-les! Així que pericada: Endavant les atxes! We shall never surrender!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: només falta que ara ja arribin bons reforços.