Raised by wolves
Stronger than fear
If I open my eyes
You disappear
Paul David Hewson (Bono)
La sort de Nyon ens fa enfrontar-nos als llops wulfrunians; no era pas un dels rivals a triar, aquest nou ric de gloriós -i poc conegut- passat, possiblement, en les farà passar magres per arribar a la següent ronda de la nostra senda vers l’antiga ciutat de Danzig
Sembla que la localitat de Wolverhampton fou fundada cap a finals del segle desè i deu el seu nom a Lady Wulfrun. Emperò, si parlem de fundacions i de Wolverhampton (actualment al comtat de West Midlans, tot i que històricament del Stafforshire) hem de fer referència al fet que fou uns dels 12 fundadors de la lliga anglesa (Football League) allò que amb l’esdevenir dels anys (més d’un segle) s’ha anomenat Premier League; a més a més, aquest tricampió anglès de la dècada dels cinquanta -amb el Billy Wright de qui hi ha una estàtua a l’estadi de Molineaux- és l’inspirador de la creació de la Coupe des Clubs Champions Européens (l’actual Champions). Després de vèncer diferents equips internacionals a Molineaux, com a inauguració de la il·luminació artificial de l’estadi -una de les primeres del Regne Unit-, entre ells el Budapest Honvéd amb integrants del Aranycsapat, l’equip d’or magiar, la premsa britànica titllà els Wolves the Great com a campions del món; emperò, des de l’Equip, Gabriel Hanot responia dient que caldria un campionat mundial, o com a mínim europeu, més enllà de la Mitropa, per a declarar-los com a tals. La competició es creà, ells no la guanyaren pas; sí, jugarien, i perdrien, una final europea: la primera copa de la UEFa front els Spurs. A les seves vitrines també hi ha copes de la Lliga (l’última l’any 80 contra el llavors meravellós Forest), FA cups, charity Shields, i lligues angleses des de la quarta a la primera divisió. Així que aquests llops de colors taronja i negre, i últimament molt lusitanitzats, haurien d’ésser molt respectats per qualsevol aficionat al futbol!
I per enfrontar-nos a ells, arriba el nostre RCDE, que si em permeteu, tot considerant que fa poc vàrem perdre el gal·lès Terry Jones i que tot i no haver nascut a Wolverhampton sí estudià l’Eric Idle, podríem titllar d’equip montypythonià. Tant, que aquest partit, tot i esperat, és quasi com l’arribada de la inquisició espanyola: això ara no toca, volem seguir en aquesta nova dinàmica positiva en lliga. De fet diumenge, cal convidar un equip a la batalla de la salvació… Per això hi ha qui llençaria ja la UEL; creiem que és una errada: ha costat molt tornar-hi i ara no podem abandonar, la pericada no sabem abandonar. Fer un equip 50-50%? Potser, però nosaltres somniem aixecar el títol a Gdańsk, why not? Quina millor injecció de moral per seguir demostrant que no podem perdre la categoria. Hi ha equip, cal treballar-lo, encara, però no podem deixar de percaçar la nostra balena blanca. . Hem crescut i sobreviscut en un ambient molt pitjor que fer-ho entre llopades, som capaços de vèncer aquest envit.
Siguem més forts que la por, convertim la utopia en una realitat, volem partit a partit fins a la victòria final.
Nec temere, nec timide! Aur, aur, pericos!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: Per què collons no vàrem ser capaços de seguir engrandint un rècord històric?! Ara a conquerir la ciutat de la Batalla de Tettenhall.