Era l’albada d’una persona sola que patia amb les reminiscències dels seus somnis sense poder dormir més. (Kitchen) Banana Yoshimoto
Es va recuperar d’una dolorosa borratxera de set-centes hores i va descobrir en si mateix, desgraciadament sobri, la desolació d’una ciutat destruïda per la guerra. (Una cuestió personal) Kenzaburo Oe
Les aigües estancades del port bressolen el lànguid i salmòdic desconsol, ja esdevingut plor apagat, de la flota amarrada a port ara que els camins de l’aigua vers Gdańsk s’han fet malbé. Talment com si la tinta fos glaçada en el més cru del cru hivern els dits entomits i deixondits es neguen a escriure aquesta pàgina del quadern de bitàcola: la famèlica narració del no-res que eś el dia després de la tempesta. L’horror quixalant-nos la il·lusió al cor de les tenebres a l’ampit de l’apocalipsi amb el decandiment dels vençuts que no troben on assir-se per evitar que el remolí de l’enfonsament se’ls endugui fins al fons de l’abisme.
Els llops esquinçaren l’ànima i s’endugueren la ràbia, no hi ha tòtem blanc-i-blau on no brollin les llàgrimes de la decepció, la ira i la por. A l’escalf del somni, el passat estiu, brollava la il·lusió ens unes brases que havien de fer brotar, com una primavera massa cops promesa i mai arribava, el camí de llambordes grogues cap al futur que tantes vegades hem somniat i què hem vist truncat en mil bocins quan sonava el despertador de la realitat tenallant-nos en un malson.
Desitjaríem ésser al Pireu, tot i que les portes dels temples fossin tancades, allà on Europa naixia; però van decidir que havíem d’abandonar perquè la salvació és l’unic objectiu possible. La contingència, conseqüència d’una pèssima planificació, ens ha dut a aquesta tessitura de salvem-nos del feixisme, ja farem la revolució posterior. No adoptar les mesures necessàries quan toca i esperar que el vent sempre ens bufarà a favor ens pot deixar aturats a les calmes sense aliments i aigües abocats a la bogeria de la desesperació i la mort.
Seguim bogant tots en l’únic rumb possible: la salvació; i no deixem mai de mirar l’horitzó de concloure la, encara, inacabada sinfomia perica europea.
Hi tornarem, aviat, i aconseguirem el titol. No en dubteu pas, d’això.
Si aconseguim passar de “El Gol d’en Coro a el gol del coronavirus”, després caldria fer una bona desinfecció dels estaments responsables de la situacio actual del club: direcció esportiva, planificadors, jugadors (especialment capitans) acabats que han sigut una rèmora, etc. Per això, serà una altra frontera cap a la que haurem de navegar aviat…
Nec temere, nec timide! Aur, aur, pericos!
13Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: mentre esperem que tal volta la suspensió de la lliga, obra i gràcia de la Covid-19 del SARS-CoV-2, ens regali per la via ràpida el #RoadToPrimera només us puc encoratjar a animar-vos via #ThePotkast.