A la tropa de Pirates RCDE ens agrada la bona conversa, per això som amants de les prèvies i de les celebracions, o funerals de les tragèdies, posteriors als partits. De vegades, com sabeu els navegants d’aquesta pàgina, també ens agrada deixar-ho per escrit; tot i que en ocasions les paraules se les endú el vent que infla les veles. Tot pensant en la nova entrega del llibre de la Fundació RCDE de les històries dels nostres cronistes vam copsar que no n’havíem fet cap comentari a la nostra Pirateca; així que aprofitant l’avinentesa que ens ofereix la COVID-19 del SARSCoV-2 tractarem de paliar aquesta situació. Som conscients que cal seguir la consigna #JoEmQuedoACasa per a #FrenarLaCorba, però segur que teniu els exemplars a casa, i, si no és el cas, esperem que el més aviat possible us en pogueu fer amb una còpia.
El 2017 la Fundació del RCDEspanyol publicava Històries en Blanc-i-Blau L’espanyol i l’espanyolisme explicat pels seus cronistes. La idea era bona, una quarantena (ehem) de persones que parlen del nostre club en diversos mitjans explicarien el seu vincle amb el RCDE: «Històries en blanc-i-blau» és un llibre de relats on periodistes i analistes que segueixen el dia a dia del club expliquen l’Espanyol al llarg de més de 250 pàgines. Vivències, testimonis i anècdotes es barregen per donar una visió diferent i original, tan divertida com emotiva, de l’univers blanc-i-blau.
Sobre el llibre es pot comentar que, des de l’òptica perica és necessari llegir-lo (a tots ens agrada descobrir aquests detalls, recordar anècdotes, etc.) i des de fora, molt recomanable per tractar d’entendre, si això és possible, aquesta Meravellosa minoria que formen com La força d’un sentiment.
No farem pas un comentari exhaustiu del llibre, simplement, aquest humil pirata, farà una pinzellada d’aquells relats que per algun motiu o altre li semblaren (llavors o ara en la relectura per a preparar aquesta “ressenya” -sic-) remarcables. I, sobretot, recomanar-vos la lectura.
- L’espanyol és mon pare (Oriol Vidal) Quants pericos podem afirmar, com en el títol de l’article del mestre Oriol!
- Llàgrimes (Xavier Fina) Les llàgrimes periques que ens narra en Fina acaben en una humida cascada de periquisme. La dificultat d’ésser nen perico avui en dia. La dificultat d’ésser pare perico avui en dia.
- El día que Zabaleta fue el rey del patio (Marc Bernad) Les poques i difícils ocasions en què el RCDE és (era) el rei del pati.
- El verano que el Espanyol se enamoró de China (Iván Molero) L’inici de l’idili amb la República Ppopular Xina s’encetà el 2005 i tal i com és el RCDE, ple d’accidents, contratemps i sorpreses inesperades.
- L’avi que (mai) em va portar a Montjuïc (Roger Requena) Com des de l’amor d’altri es pot arribar a l’estima, respecte o admiració per aquesta cosa tan estranya que és el RCDE.
- Momentos (Manolo C. Cánovas) Sí, tenim per a la història i cal fer-los conèixer; ens manca, però, com diu l’escrit, el moment del cop de puny a la taula i fer la gran passa endavant.
- La leyenda del capitán (Germán Bona) Entre llàgrimes reconeixes que el 8/VIII/2009 no hauria d’haver existit, però llavors va morir el jugador i va néixer la llegenda que mai no oblidarà el periquitisme.
- “Le match de l’été” (Román Martínez) La diferència entre l’Àfrica i l’Europa, en com viure unb partit aparentment intrascendent per a nosaltres i vital per a ells. Tant bo arribin més, per a nosaltres, com a referent europeu.
- Una de fútbol y bares (Alberto Martínez) la veritable quintaessència del futbol mitjançant les anècdotes de l’època Kalmár.
- El equipo del Sol Naciente (Raúl Paniagua) Mr. Chen va arribar per a quedar-se, però la llavor asiàtica del RCDE fa temps que fou plantada i espera donar fruit i veure sortir el Sol d’un futur brillant i esplendorós. (Actualització: esperem que els propers anys sigui la consolidació del Camarada Wu i el veiem aixecar títols en Blanc-i-Blau).
- El padre de todos los goles (José Antonio Meca) més enllà del relat personal d’en Meca (sí el RCDE pot generar amics pel fet de ser pericos), té raó: EL GOL és el d’en Coro (més enllà de El gol perfecte de Carlos Alberto a la final del ‘70, el gol de Maradona en el ‘86, etc.) per allò tan valdanonià (valdonià?) que el futbol és la cosa més important de les coses que no són importants.
- Verano del 97 (Juan Terrats) recordar aquell estiu del ‘97 ens fa rememorar la nostra vida en BiB a Sarrià, i onsevulla; i aquest relat et provoca que els ulls brillin i tremolin…
- “Corre, David, corre!” (David Clupés) en David Clupés ens fa tornar a posar la pell de gallina, humitejar els ulls i accelerar el cor fins al límit permès al narrar-nos ràdio en viu, des del l’Univers RCDE, la nit de EL GOL d’en Coro.
- Pochettino y la máquina de café (Dídac Piferrer) o com els periodistes s’ho passen (passaven) en gran cobrint la informació del RCDE.
- Tretze més l’afegit (David Balaguer) [afegit 2020] encara ens hi trobarem (si la COVID-19 no ho remedia per a bo) però amb el rival a casa en l’últim partit -si el SARSCoV-2 no ho soluciona, millor arribar així que no baixar en el camp de l’enemic!-.
- El Paseo de las Delicias (Carles Canut) sempre, sempre cal escoltar la veu d’en Carles Canut. Absolutament necessària (i certa!) Endavant les atxes!!!
- Missa de cinc (Eduard de Batlle) l’enyor de la màgia de Sarrià i aquells temps, com l’única pàtria: la infantesa.
- El Hombre de las Nieves (Eduard Cabré) la mítica victòria al futur campió che sota la neu, que en Fredson veia per primera vegada, a Montjuïc.
- Destellos a próposito de Jarque (Rafael Metlikovez) la bellesa de la bona ploma d’en Metlikovez (dep) a propòsit de la pàtria que és el RCDE.
- El gol de Coro (Jordi Colomé) la narració, des de l’òptica professional i dels colors, del que significava i significà aquell GOL d’en Coro. “I sobretot, que no es repeteixi” (sic).
- El cap d’estació (Ramón Álvarez) aquells pares i avis pericos d’abans que ens van inocular l’amor per aquests colors…
- La primera vez (Francesc Via) Per a tot hi ha una primera vegada, fins i tot per a no guanyar una final europea que tothom creia que llustraria a les nostres vitrines.
- Día de domingo (José Manuel Oliván) Si la infantesa és la pàtria veritable, la llar és el diumenge de futbol a Sarrià.
- Dolços penals de Glasgow (Xavier Ensenyat) llàgrimes als ulls per dir que “llàstima que sigui ficció”.
- Epílogo (Quique Sánchez Flores) la saviesa d’en QSF… qui no acabà essent allò que desitjàvem o fou el preludi de tot…
Per acabar, una frase que cita la Mari Carmen Juárez de la María Bosch i que, en aquests dies incerts, cal recordar:
“El Espanyol está por encima de todos y son las personas quienes hacen bien o mal las cosas”.
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
