Quand il s’agit d’argent, tout le monde est de la même religion.
Voltaire
Ahir la plantilla del RCDE va tornar a l’activitat en plena situació d’estat d’alarma conseqüència de la COVID-19 provocada pel SARS-CoV2. A priori, que els jugadors tornessin a la feina ens hauria de semblar positiu, especialment pensant en tots els treballadors que hi ha darrere dels flaixos tenint present que el club va presentar un ERTO; però no.
No
NO
i NO!
#volverNOesganar. Tornar no pot ésser vèncer quan la pandèmia continua fent estralls arreu.
Que el futbol professional masculí torni no és vèncer, ans al contrari, quan per a poder-ho fer caldran tota una ingetn quantitat de tests que fins ara no han pogut disposar gran part del personal sanitari ni d’altres persones treballadores essencials. És una autèntica aberració contra natura forçar l’acabament de les competicions de futbol; emperò ja ho digué Francisco de Quevedo:
Madre, yo al oro me humillo,
él es mi amante y mi amado,
(…)
Poderoso caballero
es don dinero.
Tornar és vèncer només per aquells que continuaran augmentant la seva fortuna tot i els quasi 300.000 morts que per ells només són una parada tècnica en la seva vil existència. Perquè no hauríem d’oblidar que si hi ha una malaltia pandèmica cronificada realment assassina és el capitalisme. Sí, al final Omni mors æquat; però, si mireu les dades de la pandèmia, veureu com les malalties continuen demostrant que els estaments i les classes socials no han pas desaparegut.
Hi haurà qui em dirà que no vull el retorn de La Liga perquè això implicarà que el RCDE acabi baixant a segona. Per si qualcú es creu això, ho deixo negre sobre blanc amb llums i taquígrafs: abans que veure el RCDE l’any vinent jugant a primera havent-se salvat al camp en les actuals circumstàncies preferiria veure’l jugant a Segona B per haver-se negat a fer-ho donades les circumstàncies socials.
Sí, odi al futbol modern; tal volta perquè enyorem no us passat que en realitat no va existir mai, els venç l’enyor d’una ucronia, tal volta distòpica, que mai’ s’esdevingué i és sols un miratge del futur que mai serà nat. Potser el futbol que estimem era el de la infantesa, veritable pàtria de les persones… Aviam, si fins i tot el Director de Desenvolupament de la RFU ha dit que es plantejaven acabar la lliga amb un rubgy sense melé! Només idolatren el vedell d’or.
No, diguin el que vulguin tornar no és pas vèncer, ans al contrari: una derrota de la societat i qui ha de procurar la bona gestió de l’estat, la política.
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: els jugadors, com a serfs analfabets i obedients xaiets dels capitots no obriran pas la boca perquè com tothom sap «quien se mueva no sale en la foto«. Culpables tots per còmplices necessaris (com les gerències dels clubs).