Malauradament, de vegades hem de fer certes coses que no ens agraden a canvi d’una mica de diners per poder subsistir, arribar a final de mes o pagar deutes, com per exemple desprendre’t d’una joia familiar a la qual li tens una estima especial. Això també passa en el futbol professional, cada vegada més i més mercantilitzat, mitjançant el traspàs dels millors jugadors per fer calaix.
És comprensible la preocupació dels responsables econòmics dels clubs tant per aconseguir diners per poder afrontar les despeses fixes, gastar en fitxatges i en sous o quadrar els comptes, com per contenir la despesa per tal de complir els objectius previstos i tancar els números en verd, o reduir el deute de temporades anteriors.
Però mès enllà dels traspassos, els clubs tenen altres vies d’obtenir ingressos com la venda dels drets audiovisuals, el patrocini o el merchandaising. Fa pocs dies, el RCD Espanyol anunciava que havia arribat a un acord de patrocini amb Betway, pel qual l’empresa d’apostes esportives online britànica esdevé el nou patrocinador principal del club i el seu logo figurarà al pit de la samarreta. De moment, no se saben més detalls, ni si Betway millorarà els quatre milions que pagava l’anterior espònsor LD Sports, ni si el contracte inclourà publicitat a l’estadi.
La justificació és sempre la mateixa: els diners. Però els diners no ho són tot ni qualsevol patrocinador és vàlid. I si no, que l’hi demanin a la Reial Societat, que va rebutjar posar publicitat de cases d’apostes a la seva samarreta i tenir-les de patrocinadors per raons ètiques. Acceptar determinats patrocinis segurament et permetrà disposar de més diners, però estaràs venent la teva imatge a empreses que tenen un modus vivendi i operandi poc ètic, i el que és pitjor, estaràs ajudant a fomentar la ludopatia. A més a més, per aquest motiu es vendran menys samarretes. A veure si se n’assabenten. Lamentant-ho molt, enguany no en comprarem cap.
Nobody
1 comentario en «No tot són els diners»