La primera passa (1/42)

Welcome back to the circus

I always use the cue sheets but never the nets

Cinderella Search (Marillion)

Aquest vespre comença la singladura que tots esperem ens retorni a casa: comencem el camí de retorn a Primera.

Sabem que no serà pas un camí fàcil, ans el contrari: som el rival a batre, aquell qui només té un objectiu a assolir i tot a perdre. Si més no, tenim un horitzó marcat: només podem ascendir. A l’arribada, creiem que encertada -esperem que el temps ens ho demostri-, d’en Vicent Moreno, la va succeir la gran i esperada notícia: la marxa de VS4 i JL16 (ja parlarem de respecte, cracks de la indigència). Aquesta ha d’ésser el camí: deixar anar llast (més ho hauríem d’haver fet) i construir sabent on som per poder arribar allà on volem ser, allà d’on mai hauríem d’haver marxar.

Tot està per fer i tot és possible. Imagineu-vos les grans odissees humanes, descobriment de nous mons o noves rutes, traçant noves sendes o anant a cercar paradisos,… ara ens ha tocat ballar amb la pitjor opció: la davallada al cor de les tenebres, però fins i tot, si es sobreviu, se surt del moment més cru de l’hivern. No cal cercar èpica ni estètica, ara és moment (potser no dels “meus obrers del futbol”) d’assolir la victòria. Prepareu-vos per a una batalla de Stalingrad; mentre el mon lluita contra una pandèmia, nosaltres somiarem en tornar a volar.

Vam voler navegar fins a Gdańsk i vam naufragar. Noliegem nova nau per arribar a l’únic bon port possible. Som-hi, Pirates, el RCDE ens espera. Comencem en terra de secà, allà on hi hagué el “Queso  mecánico”: tot llarg camí comença amb la primera passa. Tallem amb el passat més immediat i comencem a construir el nou futur.

Môr-ladron Hywel Morgan Roberts

P.S.: Juguem al penjat? Z – z – – – –   – – – –   – – z –