Quan arribi «la tornada» a la segona volta, potser, si la pandèmia ho permet, podrem dir que «Anem a Mallorca a fotre un palo«; mentrestant, i sense poder anar a la l’illa balear a beure alcohol de quina o també de garroves intentarem beure bon alcohol pirata i veure una altra victòria perica, que seria un bon pal per l’exequip de l’Almirall Moreno.
Sabem que el camí fins assolir l’objectiu serà llarg, molt llarg (és un crim futbolístic arrossegar hores d’ara les 42 pu*es jornades!) i no podem pretendre guanyar tots els partits (per què no?), però com abans comencem a encapçalar la travessia (sentim-nos mariners que en menys de 50 dies comença la Vendée Globe), abans podrem arribar a bon port.
Com Pogacar li ha arrabassat Le Tour a Roglic, que tot i les buscades semblances mai serà tan èpicament tràgic com el final del 89, ens demostra que no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat i que per molt que siguem el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona això és la Segona Divisió i és una lluita a mort en un fangar (com aquelles zones pantanoses litorals on els moscards duien les «febres» contra les que el palo era medicinal -i els britànics inventaren el gin-tonic com a tal-); així que res d’adormir-se en els llorers de l’autocomplaença i sortir contra el que fou l’Alfonso XIII FCB a vèncer-lo com es féu amb l’equip manxec la setmana passada.
Del fet que això no és futbol sinó només el negoci de La Liga ja en parlarem més endavant, tampoc ens posem les mans al cap que tampoc era futbol el que feien en JL16 i en VS4; però per no haver de fer-nos més mala sang, encoratgem els lluïdors dels colors de Roger de Llúria a exercir durant aquesta travessa de l’Infern una veritable venjança catalana i tornem el més aviat possible al lloc on ens pertoca.
No els demanem que batin cap rècord, la història és seguir vius per romandre en la lluita, el que exigim és allò que no vam veure, perquè no ho van mostrar, professionalitat, entrega i futbol; allò amb què ens enlluernaren, tot i certes ombres, la temporada anterior que ens feu somniar tot retornant a Europa. No volem més nyaps, amb la directiva posant parxes a la samarreta se supera amb escreix la quota, volem un equip ens retorni la il·lusió robada.
Per això, avui volem jarabe de palo, xarop de canya, xarop de palo pel Mallorca, que ja anirà bé que es comenci a posar nerviosos i, sobretot, nosaltres a agafar confiança. Endavant les atxes i a fer el dos de dos camí del quaranta-dos.
Salut i #rcde!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
Atxes o destrals?
L’expressió és “endavant les atxes”. De fet, atxa és tan el ciri gran que dóna significat a l’oració (eren qui encapçalaven certes processons) com, destral, tal i com recull el DCVB.