My cachopu for three points (3/42)

Després del palo mallorquí, si la victòria davant l’Albacete fou com aconseguir l’ingrés a l’escola d’Art de Nova York, el partit contra els de l’ensaïmada va ser com una arenga de la Lydia Grant, Busqueu la fama, però la fama costa i aquí és on començareu a pagar. Amb suor; nostranau salpà rumb al primer desplaçament del retorn a primera. El grumet, enfilat dalt de la cofa cridà “Rumb a Uviéu!” i

* Hòstia, l’Oviedo, tu, quin diluvi a Sabadell!

+ Aquell 5-0 que ens retornava a la UEFA…

– Calli, calli, no digui aquesta paraula més malastruga que l’obra escocesa!

º Aaahhh! Uni dori teri cateri, washalaberi beri nyaaaaaac!

^ Els Bango, Lăcătus, Carlos, Onopko, Dubobský, Paulo Bento, Esteban,…

~ Pentacampions de segona, tu! Com l’Sporting de

ø …ais, les rivalitats com les d’en Clarín i en Jovellanos!

 

 Doncs sí, arriba el primer desplaçament del retorn a primera i l’afició a de romandre a casa (o als bars, que cal fer moure els diners; ja se sap, És l’economia i no pas la pandèmia, estúpid!), així que no podrem fruir de l’heroica Vetusta que dormia la migdiada, la Uviéu fundada per Fruela el Cruel que fou la seu de la revolució del 6 d’octubre del 34. O els Pirates sí ho podem?

 

Mentrestant s’enceta la conversa de quin ha d’ésser el port de destí:

α Anem a tocar els nassos, desembarquem a la ciutat del Xixón sound…

β …això quan anem a venjar-nos d’aquell

γ Cudillero! Que fou refugi de pirates.

δ Alerta amb la pirateria a Asturies que d’Avilés era Martín de las Alas i Hawkins hores d’ara encara el maleix!

ε També fou avilesí en Pedro Menéndez…

ζ A mi deixeu-me a Avilés que és la terra del degà del futbol asturià i vaig a gaudir del futbol proletari, llàstima no poder gaudir del Belenos, ara.

η Lluanco, pàtria petita d’Isidoro Acevedo i que tenien una exposició sobre pirates!

θ Voleu fer el maleït favor de callar! Aquesta vegada, entrarem per terra, pel port de Pajares.

 

I així, els Pirates podrem aturar-nos chigre a chigre a tastar la sidra de cada casa sentint la llingua asturlleonesa. Hi haurà qui voldria anar a Astúries per menjar fabada o, com a malagent de mar, tiñosu (pastís d’escòrpora); però, no ens enganyem, sabem que podríem ensopegar, com l’Astèrix i l’Obèlix amb les legions romanes, amb la host de ThePotkast en el seu paradís del cachopu. Sigui com vulgui, recorrerem el Principáu dels carbayus fins davant del Carlos Tartiere on, com Pelagi I a Cuadonga, fer una primera victòria que serveixi de reconquesta del nostre propi prestigi.

 

℩ Ei, aquell d’allà, el de l’estàtua, no és pas en Tino Casal?!

κ Eloiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiise!!!

λ Eps, productor dels primers discos dels Obús, un respecte.

μ Aquest em semblava més internacional que l’Alonso.

ν No passis ànsia que no assolirà pas la triple corona com en Graham Hill…

 

La terra dels Darna o els Warcry ens recorda amb el ara ja mític L’Angliru com de dura serà aquesta travessa de Segona. Que ningú pensi que serà fàcil la victòria, que els carbayones ens han cardat algunes pallises històriques. De fet, l’únic enfrontament a segona el guanyaren ells, tot i que nosaltres estàvem de celebració de l’ascens. L’últim enfrontament al Tartiere fou victòria (amb gol de Forlín!) en la pretemporada d’aquell equip del Pochettino que a la primera volta fou una meravella (i després s’enfonsà com el d’en Valverde).

 

Deia l’Ayn Rand que només existeix una forma de depravació humana, mancar de metes; per això, cal tenir molt clara quina és la meta: vèncer, vèncer i vèncer per a ascendir.

En Ricard III, en boca del cigne de l’Avon, bramava disposat a bescanviar el seu regne per un cavall; nosaltres bescanviem els possibles cachopus que podríem haver ingerit en aquest desplaçament per endur-nos els tres punts al sarró.

 

Môr-ladron Hywel Morgan Roberts