Catalunya més que un club, històrics i nous rics (13/42)

Segon derbi català d’aquesta temporada, avui contra qui alguns somniaren fer esdevenir el segon club català (que trist, confirmar-se a voler ser el segon; potser perquè la teva és en realitat la segona samarra que has guardat a l’armari. Sigui com vulgui, perquè el Girona esdevingui aquest «segon equip» li falta molta, molta història.

La condició de degà del futbol català l’ostenta el Palamós, per això a certa empresa de colors estrangers li agradaria tant la seva desaparició… Tot i la fundació de l’equip empordanès el 1898, el Reial Club de Regates de Barcelona i el British Club, també del Cap i Casal, ja disputaven partits de futbol a Can Tunis el 1892. I tres anys després, i tres abans que els de groc i blau, ho feien la Societat de Foot-ball de Barcelona i l’Agrupació de Torelló. Sembla que el 1895 també hi havia ja partits a Reus (París, Londres).

El 1898, mateix any del primer partit del Palamós, victòria 2-1 contra la Fàbrica Armstrong de Palafrugell, es funda a Barcelona el Team Anglès. El següent equip a inscriure’s al registre fou el del suís Gamper a qui Jaume Vila i Capdevila no deixà inscriure’s en el seu club per llur condició d’estranger. El seu equip, però, seria registrat divuit dies més tard, el 17 de desembre de 1899, com a FC Català. L’any següent, 1900, veuria la fundació, a Barcelona, de l’Escocès Foot-ball Club (ex Sant Andreu FC), de l’Hispània Athletic Club (antic Team Roig), de la Societat Espanyola de Foot-ball (el nostre futur RCDE), l’Aplec Escolar de Foot-ball (futur Universitari SC) o  la Societat Esportiva Santanach. Faltaven molts anys i molts equips perquè a l’antiga Gerunda es fundés el 1930, el nostre rival d’avui; tot i que molt abans s’havien fundat, per exemple el AC Gironí o l’Strong FC (1909).

Però no podem parlar de història i futbol veritable a Catalunya sense citar el Torneig d’Històrics del Futbol Català: aquesta joia del futbol modest creat com a celebració del 75è aniversari del FC Martinenc l’any 1984. En la seva primera edició, a més a més de l’equip del Guinardó, prengueren part el Sant Andreu, l’Horta, el Júpiter i l’Europa (llavors a Tercera) així com els equips de Regional Preferent, com els locals, el Poble Sec, l’Ibèria i el Sants. Un Històrics que enguany ha vist com la Covid-19 ha ajornat fins a l’estiu de 2021 la XXXVa edició i Sisena de l’Històrics femení. L’Històrics és un element imprescindible de l’estiu català, una celebració del futbol veritable que ens reconcilia amb l’esport de barri tan allunyat d’aquesta mentida forjada en el capitalisme més liberal i salvatge.

Un torneig molt allunyat dels diners d’Abu Dhabi, via la industriosa Manchester, que aterren entre el Ter,  l’Onyar, el Güell i el Galligants. El Girona és una peça més en l’engranatge del City Football Group, amb el compte en B de la Girona Football Group del germà de l’entrenador del City; quelcom molt arrelat a la terra no em sembla pas, més aviat, en la línia de l’empresa, també finançada per diners de les dictadures del petroli del Golf Pèrsic, que es reconeixen vius pel turisme. Sembla quelcom que no li agradaria gaire a en Jaume Vila i Capdevila com a futbol del país…

No pretenc encetar la batalla de la catalanitat ni d’equip arrelat a la terra, som qui som i som com som; però tampoc podem permetre que el pensament únic segueixi embenant més ulls. La realitat és com és, polièdrica sí, per això mateix, no és pas com alguns pretenen vendre-la perquè la gent la compri a ulls clucs.

Avui toca futbol, avui toca futbol català, avui toca RCDE! 

Môr-ladron Hywel Morgan Roberts

P.S.I: Catalunya hauria d’entendre que, ara per ara, el més necessari pel futbol català és que el RCDE torni a Primera i després que el Sabadell mantingui la categoria.