Well, the pleasure, the privilege is mine
Oh, there is a light and it never goes out
Steven Morrissey / Johnny Marr
Campions! Campions perquè sí. Campions perquè ens ho vàrem creure! Perquè per lluitar per la vida primer has hagut de tastar-la i gaudir-la; i aquell 12 d’abril de 2006 vam ser els triats per la reina del ball davant de ja la somiava en el darrere del seu cotxe…
… i un mes després besaríem l’Infern i sortíriem vius quan tothom esdevenia estàtua de sal gràcies a aquella pilota llarga enviada pel futur capità etern Jarque, pentinada pel futur pitixitxi de l’única UEFA no guanyada per qui no perdrà cap partit Pandiani i rematada pel banyolí que aparegué com un monstre de la foscor per salvar-nos del no-res… Aquell GOL de Coro havia començat en aquell autocar on es va començar a guanyar, contra pronòstic, la nostra quarta Copa d’Espanya.
Ewerthon diria al cap del temps que havia sigut la final més fàcil que havia perdut mai. Aquella final al Bernabéu tothom ja la considerava la setena copa pels de la pilarica, però com després recordaria el
meñakarra Lotina, mentre els maños passejaven vestits de carrer per la gespa, els pericos ja eren al vestidor preparats per a conquerir la glòria. I sí, la conqueriren amb una lliçó de noranta minuts de futbol digne d’una final de copa quan la final de copa encara era el partit més important de l’any.
Pensar a enfrontar-me al Zaragoza és recordar aquella final, podríem jugar a revisitar els nostres records d’aquella jornada; i, potser seria el millor per tractar de fer revertir els resultats de les últimes tres jornades. Com si ens haguessin robat la vareta màgica, hem passat de dominar la categoria amb mà de ferro a esdevenir un gegant amb peus de fang; i, no ens ho podem permetre, així que o en trobem una altra vareta a Ollivanders o en robem a qui calgui: no hi ha cap altra opció i, tot i que en terreny saragossà no se’ns ha donat històricament gaire bé, afortunadament, avui hem de sortir al nostre terreny de joc i no pas a La Romareda; i hem de sortir d’allà amb una victòria, pel civil o pel criminal… Ens hi va la vida i, no podem començar el segon terç de la temporada així, quan hauríem de tenir un coixí, de com a mínim sis punts amb el segon classificat.
Només tenim l’opció de vèncer avui, així que si cal, com en quan ens enfrontàrem durant la lligueta de promoció de Primera del 55, amb victòria 1-0 (gol d’Arcas) en la primera jornada i també a Torrero a la sisena de les deu jornades, amb victòria perica 0-1 amb gol de Piquín al minut cinquanta-quatre, emportem-nos la victòria per, llavors romandre, enguany, tornar, a primera. Després si cal, quan visitem la capital aragonesa, ja anirem al que queda de El Tubo i xerrarem de la final de la final del 2006 o de la diferent sort que hem tingut a les finals europees.
Avui toca homenatjar aquell pòquer de Tamudo (2’), Luis García (33’), Coro (71’) i Luis García (86’).
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
