A tornar amb llorers de Logronyo (18/42)

Juguem contra el Logroñés? Sí, però no… No és, tot i que hi juguem, el de:

– Atención, Gaspar Rosety…

– Gol en Las Gaunas!!!

 

Aquest és un altre cas, com el que ja vàrem citar del que no és però alguns anomenen Efesé.

De fet, el recordat Club Deportivo Logroñés, fundat el 1940 com a unió de diferents clubs de la capital riojana, era hereu del desaparegut Club Deportivo Logroño. Un Logroñés on veuríem de jugadors o entrenadors a l’admirat David Vidal, Mendilíbar, Aranguren, Carlos Aimar, el “Tato” Abadía, o, inclús, Polster, Ruggeri, Poyatos, Salenko Rubén el principito del gol Sosa, i el nostre estimat meñakarra Lotina. Ara bé, que la nostàlgia no ens faci obviar que en cap de les 9 visites a Les Gaunas (sí, el Logroñés només va estar nou temporades a primera; semblaven més, oi?) l’Espanyol va conèixer la victòria. Si algú en dubta, que li pregunti a Pepe Carcelén, allà va disputar l’últim partit com a tècnic perico, en la que era fins ara l’última visita blanc-i-blava a laciutat que va ser Vareia.

 

Com dèiem, l’actual inquilí de Las Gaunas, junt amb el EDF Lorgroño de la lliga femenina, es funda com a SAD el 2009 damunt les cendres del desaparegut, com a conseqüència dels deutes,  Logroñés comprant la plaça del Club Deportivo Varea que acabava de pujar a Segona B. El reponsable fou l’empresari Félix Revuleta, que somniava emular el vitivinícola Marcos Eguizábal. Emperò, un conjunt d’aficionats del Logroñés crearen, amb accionariat popular, la Sociedad Deportiva Logroñés (propietària, per cert, dels drets d’imatge del nom del club i l’escut del desaparegut CD Logroñés. Aquest fet ens fa més “propers” al club que es fundà en una assemblea a la biblioteca i juga com a local en el camp Mundial 82.

 

Última (o no) dada històrica, dels tres empats pericos en feu del Logroñés, només el de la temporada 94-95 fou amb gols (1-1) que suposaren un dels quinze gols que anotà el conjunt blanc-i-vermell que acabà últim amb només 13 punts (38 jornades a 2 punts per victòria), pitjor registre històric de la lliga (el següent és el mític Arenas de Getxo amb 17 gols en les vint-i-dues jornades de la temporada 34-25). El perico fou un dels 79 gols que encaixaren. Aquella temporada vam acabar sisens, empatats a 43 punts amb el Sevilla que sí disputaria l’any següent la UEFA que el Bayern, encara a doble partit, guanyaria al Girondins (primera final en vuit anys sense cap italià). Aquella temporada també militaven a primera Zaragoza (setens també amb quarante-tres punts i El Gol de Nayim que encara cerca en Seaman), Oviedo, Tenerife, Albacete i Sporting, a més a més de Depor (sotscampió i l’any següent arribaria a semifinals de la Recopa, després d’eliminar els maños, caient davant del PSG futur campió), Racing i Compos. Una mica sí ha canviat, això del futbol “espanyol”…

 

Sigui com vulgui contra qui juguem, el projecte d’en Sergio Rodríguez, era l’excusa perfecte per visitar un dels carrers més mítics de la geografia espanyola (en devia parlar, l’ínclit Labordeta?): la calle Laurel. Aquí, entre els pinchos de la seixantena de bars en dos cents metres és on volíem veure el nostre RCDE en la seva ruta pel desert fent nosaltres el pelegrinatge (perico o gastronòmic?)… però no, no podrem tornar a fer la denominada Ruta de los elefantes (d’on la gent surt amb una trompa i de quatre potes). Nois, guardeu-vos el bonopincho.  Perquè sí, aquí hem vingut a gaudir i el futbol ha d’ésser una excusa per fruir dels plaers de la vida…

 

El que no volem pas perdonar és la passejada amb corona triomfal de llorer (Laurus nobilis) d’Apol·lo que el RCDE haurà de fer a l’acabar la temporada com a campió. Recordem-ho, és l’únic objectiu de la temporada i cal acomplir-ho peti qui peti.

 

Salut!

Môr-ladron Hywel Morgan Roberts

 

P.S.: quan ens visiten els riojanos ja parlarem, si cal, de la sobrevaloració del rioja i de les bones DO que tenim per Catalunya…

 

P.S.II: …o, millor no, i parlem del senyoriu del Logroñés que el 22 de maig del 88 ens feia el passadís a Sarrià (abans que tots dos empatèssim a zero i salvar-nos de complicar-nos la vida).

P.S.III: Sembla que encara ara hi ha a qui no li agrada llegir veritats com aquesta: https://piratesrcdecom.wordpress.com/2019/01/01/amnesia-col%c2%b7lectiva-i-historia-oficial/