Bon any, líders! (20/42)

Quin plaer començar un nou any tan carregat d’esperances com a líders…!

 

Un any, numèricament, molt especial per la pericada: el 21. Honorem-lo.

 

Una de les poques coses bones que la lluita contra la pandèmia ens ha dut és no haver de debatre amb els cuñaos, espècie extingible que, familiarment es troba en retrocés però que, malauradament, socialment, ans al constrari, es troba en franca expansió. La manca, si hem sigut rigurosos en el compliment de les mesures, de multitudinaris tiberis nadalencs ens ha estalviat haver de fer veure (a tothom menys a ells mateixos, perquè no és que no hi hagi més cec que qui no vol veure sinó que d’on no n’hi ha no en raja) que els cuñaos són imbècils. Així que, amb una mica de fortuna, ens hem estalviat el vomitiu discurs de les suposades úniques ajudes a immigrants (especialment «moros»), astracanada que arriba a ésser el cim del millan-astrayïsme contra la intel·ligència quan el cuñao conviu amb una llatinoamericana; o que això de la Covid19 és un invent per sotmetre’ns com a societat perquè ho ha vist al youtube (el millan-astrayïsme és absolut quan hi ha hagut casos greus en l’entorn familiar o quan entre les persones assegudes a taula hi ha personal sanitari o investigador); i, enguany especialment, ens hem pogut estalviar el mononeuronisme cuñadil culerdo.

 

Pensant-ho bé, haver-nos estalviat això és tan meravellós com sorprenent era un partir sense targeta per en VS4 o sense cagada d’en JaviLo. A més a més, amb l’agravant de ni tan sols tenir l’atenuant d’ésser bon nano.

 

Ara hi ha qui airadament crida que seria quasi cuñadil creure que anar líders de Segona no és pas cap motiu per anar traient pit; no ho neguem pas i tampoc ho estem fent, però donada la contingència, i sense voler semblar un gurú de l’estafa del coaching, el cert és que, potser, poques altres alegries hi ha en aquella taula nadalenca.

 

En aquest Nadal atípic en queèquasi sembla millor recloure’s que anara a fer turisme tot passejant per Tufia o camí de menjar a Ca Colacho, havent de tornar a jugar en aquestes dates propícies per anar al camp amb la família quan no es pot accedir a les grades i a Las Afortunadas, l’únic que es pot fer és gaudir de mirar la classificació. I quasi en vigília de la nit de Reis el desig és clar, poder gaudir d’aquesta classificació durant la resta de la temporada. Així que, si abans hi havia qui anva a les Canàries a fer l’agost amb les compres, és un bon moment per adquirir el compromís, que depèn de nosaltres mateixos, de no abandonar el liderat de la classificació. I, per poder assolir-lo, millor serà no relaxar la tensió i les mesures i no confiar-se pas com si havent recuperat el liderat ja fos la feina feta (que tenir vacunes no soluciona el problema de cop!). Així que anar amb la intenció de sotmetre els Pío-pío d’en Pepe Mel (qui ens hauria retornat a Primera si Anduva no hagués sigut Anduva) i sortir victoriosos no pas com els pirates francesos que en la Pasqua de 1552 foren humiliats pels locals farts de les seves (i les britàniques) abusos i extorsions.

 

Perquè com va dir el palmense doctor Negrín, el president de les llenties, «Tengo que creer en la posibilidad de ganar para continuar haciendo mi trabajo». Així que, entre tots, treballem mentre la possibilitat de la victòria esdevé realitat.

 

Som-hi pericada, el 21 ha de ser un gran any!

 

Bon any, líders!

 

Môr-ladron Hywel Morgan Roberts

 

P.S.: dedicat als cuñaos que acaben abraçant les idees (sic) més ultradretanes i ultraliberals, com va dir el palmense Benito Pérez Galdós: «La falta de educación es para el pobre una desventaja mayor que la pobreza».

 

P.S.II La mateixa idea però amb més mala bava fou expresada pel gran Perich com «Ser obrero y de derechas es como ser sodomizado y pedir perdón por dar la espalda».