Dia de les eleccions del #14F i dia de partit a Can Perico. Tot i que sóc dels que creu que no pot existir l’apoliticisme, perquè com deien a l’antiga Hèl·lade, tot és política sí crec que el nostre club podria mantenir-se apartidista (que no pas apolític). Per això trobo encertada, tot i que hauria d’haver sigut innecessari perquè hauria d’ésser intolerable la mostra d’una pancarta profeixisme a les instal·lacions, la reacció del club; esperem que no torni a succeir.
Són aquestes les eleccions que no haurien de celebrar-se; l’espanyola és una democràcia tan de fireta que aquelles que eren les més importants (votant sí o no) volgué impedir-les per la força i les ajornables les ha hagut de mantenir peti qui peti. He dit abans que és el club qui podia (que no sempre no ha fet) mantenir-se «apartidista». Malauradament, en aquests temps incerts per a massa gent la «política» és quelcom buit de contingut quan en realitat és la deriva de certs partits qui llueix aquesta absència de contingut. Són aquells interessats en vendre illes de Baratària els que han fomentat la vacuïtat, frivolitat i insubstancialitat que sembla (o és) aquesta política de minúscules esdevinguda lluita partidista i de vel·leïtats.
Un ermàs típic d’aquesta «societat líquida» la trobàvem reflectida perfectament fa uns dies en les imatges viralitzades de la noia birmana que gravava el seu live d’aerobic mentre els militars entraven a la gegantesca avinguda buida de Nay Piy Taw per donar un cop d’estat, novament, a Myanmar. Nay Piy Taw, l’actual capital, és una buida ciutat fantasma i fantasmagòrica. Té una autopista de 20 carrils (pràcticament) sense trànsit. La ciutat, la construcció de la qual s’inicià en secret cap al 2002, es posava en marxa, amb 11 ministeris funcionals, l’11 del 11 a les 11:11 del 2005; això sí, l’any següent els funcionaris ministerials vivien sense les seves famílies a la nova capital (havia rellevat a Yangon) perquè no hi havia ni escoles. És una ciutat buida allunyada de la realitat perquè allà es du a terme una política militar, buida de contingut i allunyada de la vida. Aquesta buidor es podria translocar al món de l’esport a les sales del VAR del futbol de la lliga espanyola.
No, no és pas plorar per plorar perquè avui visitem el varllorca, però, el Mallorca. La realitat ens ha donat, malauradament, la raó: el VAR era pura parafernàlia vestida de lluentons per mantenir l’statu quo, el braç armat sempre defensarà els poderosos perquè segueixin essent-ho.
L’ermot terrorífic, emperò, seria el que apareixeria entre els lluïdors dels colors de Roger de Llúria i els hereus del falangista i assassí Luis Sitjar si nosaltres no guanyem aquest partit; així que cal concertar-se i jugar tot el partit amb intensitat i savoir faire per endur-nos la victòria, l’únic camí possible. Veurem llavors, si les declariacions d’en Vicente Moreno eren una salvaguarda dels jugadors a l’estil d’en Clemente o una manca de capacitat per fer front a la gravetat del partit.
Gravetat, però, seria la victòria d’aquells que no volen una societat que ens permetria tenir entre nosaltres a negres com a N’Kono, a immigrants sudamericans com en Pochettino, ni veure gols en la inauguració del RCDE Stadium de l’israelià Ben Sahar. Pensem-hi, avui no només hi ha tres punts en joc.
Som-hi pericada!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: podíem haver parlat que Formentera i Menorca són millors illes, però l’actual situació de lluita contra la pandèmia no permet viatjar així que tampoc cal fer més mala sang.
P.S.II: Una altra capital d’estat buida seria Aixkhabad.
P.S.III: Podria haver sigut una setmana perfecta per parlar del fenòmen dels territoris ocupats per segones residències, d’això se suposa que a Mallorca en saben, com al País de Gal·les, on fins i tot aparegué als anys setanta el moviment Meibion Glyndŵr, que ha saltat als informatius no pas per les dues victòries en els dos primers partits del Sis Nacions sinó perquè l’hereva del tron espanyol hi marxa, com diria el retolador de Chachitos «como su abuelo», per estudiar. Potser en parlarem en un altre moment (o no).
P.S.IV: Esperem avui, a diferència de ka primera volta, celebrar la victòria amb un bon palo.