Tornem a Anduva a fitar l’abisme i mirar a la cara el futur.
(aka No vull que només ens hagi de quedar París o Anduva ha de tornar a ser, ara sí, un punt d’inflexió)
Si mires fixament l’abisme, l’abisme et retorna la mirada.
F.W. Nietzsche
Dia 241 després del descens matemàtic a segona (6/III/2021)
Després de l’empat d’anit enfront de l’Oviedo ja no depenem exclusivament de nosaltres per a assolir l’ascens directe. La sensació és de fracàs. Des de bell antuvi vàrem ser conscients i afirmàvem que això seria molt llarg i pas fàcil, per això no s’hauria d’entendre que ara tothom comencés a cremar les naus abans d’arribar a port, però també és cert que la sensació de no ser capaços d’arribar a destinació comença a malmetre l’ànim de la tripulació.
Dia 244 després del descens matemàtic a segona (9/III/2021)
De debò que no hi ha ningú més a qui convidar a un programa d’humor perico que a l’escòria del Cárdenas, culerdo i que ha arribat on ha arribat pel fet de ser cunyat? Que no es tracta de si s’és de sang pura o muggle, però crec que donar veu, encara més, i pàbul a un pinxo que posava el micro per enfotre’s dels marginats i que es dedica a ésser un estafador venedor de magufades perquè ha dit que a l’Espanyol se’l tracta malament a Catalunya (fet que és cert) em sembla voler fer passar bou per bèstia grossa.
El CM de la federació kosovar de futbol responent a la provocació política de la selecció de la federació espanyola. Des del febrer del 2008, més de la meitat dels estats de l’ONU han reconegut Kosovo com a estat. Espanya com sempre, arribant tard.
Dia 246 després del descens matemàtic a segona (11/III/2021)
Al matí, ens retrobem amb la tradició perica, la guerra de famílies que sempre acaba comportant el repartiment dels carnets de bons pericos. Aquesta vegada, la confrontació és deguda al Sheriff de Murphy. Enfront dels que celebren que el canalla s’hagi classificat per a quarts de final de la Champions (i deixant fora el Barça) apareixen aquells que volen recordar que en el passat de Pochettino, en la seva època com a entrenador, no tot foren flors i violes. Hem d’arribar a aquests extrems? Donades les circumstàncies, si l’Atalanta no accedeix a la següent fase, espero que el PSG elimini l’equip de Zizou i, llavors, restarem atent a les xarxes socials tot havent preparat, com diria en Boye, crispetes.
La nit ens regala un altre moment per a la reflexió. 2-0 de l’equip nassarita al Molde noruec. És clar que era difícil fer front a una temporada que començaria molt aviat i tornant a Europa, però, i sí hi ha molts precedents de temporades europees de final tràgic, però veus el Granada i te’l trobes actualment onzè, a quatre punts del setè, en lliga; que li va sobrar el descompte i, llavors, la pròrroga, per arribar a semifinals de la copa; i, ara, a punt de classificar-se per a quarts de la UEL. I, mentrestant, nosaltres sense dependre matemàticament de nosaltres mateixos per ascendir directes a primera.
Dia 248 després del descens matemàtic a segona (13/III/2021)
El divendres 13 de març de 2020 les escoles ja restaren tancades per fer front a la pandèmia de la Covid19, un any després, la malaltia a Can Perico continua essent la nostra autodestructivitat, aquesta vegada fonamentada en no trobar-nos allà on creiem que hauríem de ser-hi. Tant és així que en aquest matí per gaudir del Sol de final d’hivern, debatíem en referència a noms: quin seria l’adient si avui tornem a no guanyar a Anduva. Que si Berrizzo, Garitano, Aguirre, Rubi, QSF… Quan el Mirandés ens va visitar a la primera volta, setena jornada, en aquesta bitàcola de la travessa del desert en el camí de retorn a casa, a Primera, vàrem fantasiejar amb una ucronia si l’equip de Pochettino hagués guanyat a Anduva aquell partit de quarts de Copa (podeu recuperar l’escrit aquí).
Aquesta narració d’estacions com si fos un Via crucis, hereu de la Ruta a Gdańsk, hauria d’haver parlat avui de l’estació de tren o de l’últim camp de concentració clausurat a Espanya, l’any 1947, deu anys després de la seva creació amb assessorament de les SS nazis. Camp que “hostatjà” entre molts d’altres al davanter Marcial Arbiza o als futurs premis Nobel de fisiologia o medicina de l’any 1965, François Jacob i Jacques L. Monod (el guanyaren amb n’André Lwoff pels seus descobriments sobre el control genètic de la síntesi d’enzims i la síntesi de virus. Però, donades les circumstàncies de l’equip, no parlarem pas del camp que es cita, al costat d’Auschwitz o Mathausen, per exemple, en el monument a les víctimes de la II Guerra Mundial a Tarba, la ciutat de Gautier.
Com aquell 24 de gener de 2012, cal que fermem el nostre futur amb un victòria a Anduva. Aquella vegada no ho vam saber fer, qui sap si d’aquella pols venen aquests fangs (potser aquesta paranoia sobre el futur si Anduva no hagués sigut Anduva és excessiva o quasi de film de Cuerda); però avui no pot existir excusa o, millor dit, no pot haver alternativa a la victòria. No podem arriscar-nos a assolir l’ascens com l’any noranta: entrant cinquens a la promoció perquè el tercer, el filial de l’Athletic no podia promocionar, i després de setze penals.
Deixem-nos d’històries i si cal brindar perquè sembla que un any després podem arribar a veure la llum en la recuperació de la nostra vida social, fem-ho amb una victòria perica. Que quan tornem a les places i puguem tornar al futbol sigui per quelcom més que les prèvies, que no ens hagi de quedar només París…
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts