Considerant que ens sentim com hòbbits aventurant-nos fora de la comarca, aquesta trenta-dosena entrada de la narració del retorn a casa serà escarida.
Ens visita el Fuenla després de la seva repassada al quadre bermellón de les illes teutones que ens retornà el liderat de la classificació. Així que faríem bé de conscienciar-nos per a una dura batalla (sí, segueixen sense ser finals, ni les properes, que entren dins les deu jornades finals en què tot es decidia segons el Sabio de Hortaleza); una batalla que no serà justa perquè els nostres hauran tingut el doble de temps per recuperar-se i preparar el partit que no pas el conjunt madrileny. I no, no és just ni lògic. Se suposa que això ens beneficia i, a ulls d’alguns, deu semblar il·lògic que ho critiquem, però és que nosaltres volem una competició justa, sense beneficis ni discriminacions. En còlera entraríem si fos a l’inrevés, per tant, hem de denunciar-ho; no estem parlant d’un dia, no, parlem de 3 dies!
Ara que si hi ha quelcom vergonyós, però que demostra quina és la catadura moral del país, són les fotos a Instagram d’en Marcelo amb la família a València. Tot afirmant obertament i pública «domingo de sol» des de la Malva Rosa. Ara bé, què li suposarà una multa d’un màxim de 600€ (un mínim de seixanta) i una altra de 100€ per no dur la mascareta a un tipus que cobra el dineral que ell? Això si es cursa, perquè en aquest país de pandereta que és espanya tot allò que sigui socialment i vulgarment escandalós és possible; l’estat on politics, militars i religiosos s’han saltat l’ordre de vacunació i no passarà res perquè la judicatura mai descobrirà qui és M.Rajoy ni veurà indicis fefaents de caixa B al PP, perquè todo està atado y bien atado i si cau un cauen tots i el mediocre teatro del capital debe continuar (cantat amb veu de Raphael). I, tampoc no ens esquincem pas les vestidures, és un defecta del panem et circenses: allà on ha sigut possible, és a dir, on és mou parné s’ha aplicat allò de the show must go on (no embrutem ara els Queen); i, si ha calgut, s’han invertit tests, vacunes i el que calgui perquè la pilota rodés… Tests ràpids, que segons algunes fonts, donen fins a un, aproximadament, vint per cent de falsos negatius, és a dir, pot ser que hi hagués fins a 1000 Covid19 positius en el concert de Love of Lesbian de l’altre dia… però som una societat avançada i deixem entrar el feixisme als parlaments.
Mai m’ha agradat ni les trampes ni els favoritismes; si s’havia de guanyar havia de ser perquè s’esdevingués per ésser mereixedor o per atzar no pas per ajudes fraudulentes, però aquesta societat que ha sigut capaç de noliejar les aportacions d’en Kropotkin per exaltar les mentides (començant pel nom) del sociodarwinisme; novament, topem amb l’església del capital: tanto tienes tanto vales (si voleu, canteu per El último de la fila).
Sigui com vulgui, espero que aquesta jornada acabi mantenint el merescut (volem creure que hem d’anar cada vegada a que així sigui) liderat. No ens agraden cap de les camàndules que han aplicat a calendaris (selecció de dates; canviar ordre de primera i segona volta; que els que juguen europees entrin més tard en el bombo de Copa, on totes les rondes haurien de ser a partit únic; que s’hagin inventat mundialitos i supercopes amb més partits dels necessaris, etc.), però, possiblement, siguin, simplement, un reflex més de la societat en que vivim i juguem, on les cartes són més marcades que en un truc d’il·lusionisme i on el Destí, al remenar, té molt de mà negra.
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts