I ara què, a fer una ofrena? (41/42)

Això s’acaba, amics. Dos partts més i la travessa del desert haurà arribat a la seva fi. Només falta saber si assolirem el títol, fet que avui, a casa però, malauradament, sense la nostra gent, podríem certificar. Donades les circumstàncies, sembla tot massa tranquil, i això, per algun estrany malefici, no pot ser; així que cal cercar la polèmica perica de la setmana. Per això, més enllà de la nova emissió d’accions per ampliar el capital del club (empresa) que dóna per la conversa de comprar-ne o no, tot indica que ens haurem de creuar comentaris a les xarxes socials respecte si és encertat o no anar a fer una ofrena a la patrona de la ciutat, perdó! a una de les patrones. Perquè, citant textualment: poca gent sap que Barcelona té diferents sants i marededéus que ostenten el patronatge i la protecció de la ciutat: la Mare de Déu de la Mercè (patrona de la diòcesi i, popularment, copatrona de la ciutat), santa Eulàlia de Barcelona, santa Madrona, sant Sever de Barcelona, sant Ramon de Penyafort, santa Maria de Cervelló, sant Antoni Abat, sant Oleguer, sant Sebastià i sant Roc. A més a més, no hagués sigut més adient, cas de, tanmateix, decidir fer l’ofrena, fer-la, si s’escau, amb el títol?

Aviam, és cert que qui més qui menys, ha fet alguna promesa en aquelles situacions blanc-i-blaves de terrorífica incertesa i tots sabem que no s’inventà amb la pujada a Montserrat d’en Pochettino i di Blasi. Ara bé, no sé si cal que tot allò positiu que ens succeeixi com a institució hagi d’anar acompanyat d’un agraïment eclesiàstic. És ben cert que la nostra societat no és pas laica, emperò, se suposa que som un estat aconfessional i, ja posats a tocar allò que no sona (escrivim aquesta penúltima entrada del #roadtoprimera la nit del festival d’Eurovisió), tots aquells que volen defensar (el fals per impossible) apoliticisme del club també haurien de defensar llur aconfessionalitat. O només ens posicionem en referència a determinats assumptes? La falàcia de l’apoliticisme… Com nosaltres sí hem defensat que s’ha de prendre partit (de fet, no fer-ho o no voler-ho fer ja és prendre’n) considerem que no caldria. I, a més a més, afegirem que adduir la, suposada,  majoria social cristiana es basa en una mentida numèrica sostinguda pels interessos econòmics eclesiàstics i el desconeixement de la majoria de la població dels beneficis pecuniaris que per a l’església significa estar batejat i no haver renunciat (per això és un procés tan difícil aconseguir l’excomunió). Crec que això s’està sortint de mare… Aviam, per tancar, que sense ofendre’m crec que caldria replantejar aquest tipus d’actes, no veig la necessitat de fer una ofrena d’agraïment a cap institució religiosa.

Allò veritablement important és que avui, com l’Eloy el ’94, alcem el títol de campions. I sí, a partir de demà, dimarts a la feina, sentirem els comentaris suposadament burlescs dels culerdos; que s’atreveixin a guanyar-lo ells… Ja ho sabem: borden, doncs cavalquem; saben que tornem i no els agrada gens, tot i que vulguin amagar-ho. I, la setmana vinent ja tornarem a demanar el cap de Rufete, que les bones maneres no es poden deixar perdre… D’acord, és cert que sota la seva “direcció” (sic) ens vam “desfer” d’en JL16 i en VS4, però no sé jo si això encara justifica tenir-lo al càrrec. Bé, de fet, tots sabem que, tot i els “encerts” no existeix cap justificació plausible ni fefaent per mantenir-lo amb el seu cap unit a la resta del cos com a treballador del club.
Perdoneu, algú sap contra qui juguem avu? Ah, sí… Ens visiten els chicharreros. Allà a Tenerife l’ocasió la van pintar calva per parlar de futbol, avui, volem celebrar el nostre retorn com a campions.

Môr-ladron Hywel Morgan Roberts

P.S.: Volem aprofitar el moment per felicitar, o no, la gent d’IndiesPericos per haver esdevingut oficialment penya del nostre RCDE. La FCPE ja té nova distracció: mongetada vs cachopada… fight!

P.S.II: La victòria d’avui del B és una petita gran salvació, celebrem-la també.
P.S.III: Que ahir la nit en el Eurovision Song Contest guanyés una cançó de glam rock cantada en italià segur que vol significar alguna cosa, però ara prefereixo anar a prendre’m un bourbon, un Ziggy’s cocktail, o un chianti… o directament barrejar-ho tot per a fer la prèvia. Salut!

Deja un comentario