navegant per jugar al camp d’un nen -o no- (12/42)

Mentre la més gran aventura esportiva marítima, la Vendée Globe, circumnavega ja el planeta, l’expedició perica, en la seva travessa del desert arriba a Fuenlabrada per jugar al Fernando Torres.   No sé si serà perquè (unpopular opinion) El Niño em semblava sobrevalorat -tal volta els referents ja no són com abans…-, però em sembla … Leer más

Lugo? Serveix-me un DYC i parlem de bàsquet (11/42)

Lugo? DYC Breogán!   – Però, aquí no es parla de futbol? – Ja tenim aquí la típica visió caïnita espanyola en què has de prendre sempre partit i on tot ha de ser una dicotomia…    Però sí és cert que va haver-hi un temps on semblava que l’esport a Espanya només podria dividir-se … Leer más

De xeics, magnats i futbol (10/42)

El partit d’avui és Doha Bank vs Rastar Group, o, segons com es miri, Abdullah bin Nasser bin Abdullah Al Ahmed Al Thani contra Chen Yansheng… Ah, que sou nostàlgics de la nomenclatura tradicional; bé, llavors, el matx és un Málaga contra Espanyol, o si ho preferiu un Boquerones contra Pericos. Fa mal a la … Leer más

120è anviersari (avui partit) (9/42)

Si Shakespeare hagués decidit glosar la nostra història com a país, tal volta, hauria escrit un discurs per commemorar el 28 d’octubre de 1900 per ésser declamat amb el pit ardent. Avui és Sant Simó, Qui sobrevisqui avui, i torni indemne a casa S’alçarà de puntetes quan es parli d’aquest dia, I el nom de … Leer más

A Tenerife, la ocasión la pintan calva (8/42)

Líders en solitari, despleguem tot el velam vers la Macaronèsia, mars de pirates com n’Amaro Pargo. Tornem a jugar a l’Heliodoro Rodríguez López, un d’aquells terrenys de joc el nom dels quals se’t queda gravat a la memòria (el curiós món de la nomenclatura dels camps de futbol que va des de noms més poètics … Leer más

I si Anduva no hagués sigut Anduva… (7/42)

Després de la sobredosi de realitat en forma de xarop de canya que fou la visita a Vallecas el proppassat diumenge, cal refermar el vot de periquisme i recuperar la confiança per seguir somniant assolir l’únic objectiu de la temporada com més aviat millor; ara bé, mires el calendari i et trobes que la setena … Leer más

Dia de nostàlgia a Vallekas (6/42)

En voler escriure d’un Rayo – Espanyol m’ha fet pensar en els bons anys del femení, suposo que una nova victòria de les noies després de 520 dies també ajuda. Potser hi ha qui cercaria una relació entre porters negres (més enllà dels nostres mites N’Kono i Kameni, qui no recorda en Wilfred defensant la … Leer más

D’alcorconazos i one-hits wonders (5/42)

Un one-hit wonder és un cantant o un grup musical d’un sol èxit, d’un èxit espatarrant però a qui se li pot aplicar allò d’una flor no fa estiu i que després només sembla mantenir-se viu gràcies a aquell record; i, no oblidem que hi ha qui afirma que no som morts (o som vius) … Leer más

D’arlequinats i la falsa comèdia del mercat (4/42)

Aquest diumenge recuperem un clàssic, visitem els saballuts ala terra dels mala pell i pàtria petita d’en Mateu Morral.   Em permetran que per una vegada abandoni aquesta mena d’homenatge a l’autor del Canto a la Libertad en versió Una liga en la mochila, si quelcom positiu podria haver tingut aquesta temporada a segona era … Leer más

My cachopu for three points (3/42)

Després del palo mallorquí, si la victòria davant l’Albacete fou com aconseguir l’ingrés a l’escola d’Art de Nova York, el partit contra els de l’ensaïmada va ser com una arenga de la Lydia Grant, Busqueu la fama, però la fama costa i aquí és on començareu a pagar. Amb suor; nostranau salpà rumb al primer … Leer más